El gènere serà queer o no serà
Home, dona, matrimoni, família, escola, feina, horari, llei, moral, mort, amor… Aquests mots, com molts altres d'ús quotidià, semblen formar part del nostre dia a dia d'una manera pràcticament innata, com si existissin abans que nosaltres, fins i tot sense nosaltres. Com si fossin universals i l'Amor fos el mateix aquí i a Mart. Però no; aquestes paraules han estat construïdes entorn una memòria col·lectiva i conformen aquesta construcció social que anomenem Cultura.
Sobre tota aquesta amalgama de conceptes aparentment inconnexos, existeix una voluntat superior, un pla mestre: la necessitat d’un món que s'autodenomina desenvolupat de crear un sistema que garanteixi la perdurabilitat de l’ordre establert. Una jerarquia on els pares són els dictadors i les dones són mares i filles.
La Família és una tirania. El Sexe és un negoci. L'Amor és Peter Pan.
El sistema, però, fa aigües. Davant el risc de col·lapse apareixen forces reaccionàries extremistes que, atemorides per l'amenaça d'allò que no entenen, endureix en els seus discursos. Per lluitar contra els seus enemics, per identificar-nos i tenir-nos controlats, han creat un sistema d'etiquetes. Han dividit el món entre mascles i femelles, blancs i negres, moros i cristians. Només tenen por d’allò que no poden etiquetar, d’allò que no poden veure a través de la mira del seu rifle.
No ens deixaran crear un sistema del qual no en formin part.
Històricament, però en especial durant les darreres dècades i davant la democratització de la informació, el poder ha intentat controlar tot allò que sortia de la norma a través de paraules que són presons i conceptes que són guetos. És així que el Marquès de Sade és un sàdic i el Holden Caulfield de El vigilant del camp de sègol acaba en un psiquiàtric. El personatge d’Steve Buscemi a Ghost World és un freaky i els protagonistes de Crash són uns desviats. La Patrulla X són una colla de marginats i Batman no toca ni quarts ni hores. I què és Safó per a la cultura popular sino una poetessa lesbiana que el mite va posar al seu lloc al suïcidar-la per l’amor no correspost d’un home?
El concepte "queer" rebutja tota mena d’etiqueta i per naturalesa es rebutja a sí mateix. Sota aquest paraigua, però, s’identifica la lluita d’aquells que desafiem la classificació dels individus segons categories fictícies que amaguen motivacions polítiques, fonamentades en una sexualitat construïda de manera interessada des de la caiguda de l’imperi romà.
Amb l'església catòlica hem topat.
Des del Cryptshow reivindiquem la capacitat del gènere fantàstic, el terror i la ciència ficció per posar en dubte tots aquests conceptes i fer-nos reflexionar sobre la feblesa de les idees sobre les quals es sustenta la societat. I fer-ho, a més, tant des de la reflexió profunda com des del pur entreteniment. Què són pel·lícules com Basket Case 2, Visitor Q o El Llibre de la Selva sinó un desafiament al concepte de família? Què suposen Crash, Society o La Pianista sino un repte per a la nostra pròpia idea de sexualitat? Què plantegen Border, Alien Nation o Tokyo Godfathers sinó problemes ètnics/ètics i socioeconòmics? Fins a quin punt el nostre cervell pot suportar les incòmodes preguntes que planteja una sèrie d'animació juvenil com Ranma ½, un blockbuster com Starman o una cinta de culte com Gozu?
Qui pot veure Inseparables, de David Cronenberg, i no tenir malsons humits?
Sobre tota aquesta amalgama de conceptes aparentment inconnexos, existeix una voluntat superior, un pla mestre: la necessitat d’un món que s'autodenomina desenvolupat de crear un sistema que garanteixi la perdurabilitat de l’ordre establert. Una jerarquia on els pares són els dictadors i les dones són mares i filles.
La Família és una tirania. El Sexe és un negoci. L'Amor és Peter Pan.
El sistema, però, fa aigües. Davant el risc de col·lapse apareixen forces reaccionàries extremistes que, atemorides per l'amenaça d'allò que no entenen, endureix en els seus discursos. Per lluitar contra els seus enemics, per identificar-nos i tenir-nos controlats, han creat un sistema d'etiquetes. Han dividit el món entre mascles i femelles, blancs i negres, moros i cristians. Només tenen por d’allò que no poden etiquetar, d’allò que no poden veure a través de la mira del seu rifle.
No ens deixaran crear un sistema del qual no en formin part.
Històricament, però en especial durant les darreres dècades i davant la democratització de la informació, el poder ha intentat controlar tot allò que sortia de la norma a través de paraules que són presons i conceptes que són guetos. És així que el Marquès de Sade és un sàdic i el Holden Caulfield de El vigilant del camp de sègol acaba en un psiquiàtric. El personatge d’Steve Buscemi a Ghost World és un freaky i els protagonistes de Crash són uns desviats. La Patrulla X són una colla de marginats i Batman no toca ni quarts ni hores. I què és Safó per a la cultura popular sino una poetessa lesbiana que el mite va posar al seu lloc al suïcidar-la per l’amor no correspost d’un home?
El concepte "queer" rebutja tota mena d’etiqueta i per naturalesa es rebutja a sí mateix. Sota aquest paraigua, però, s’identifica la lluita d’aquells que desafiem la classificació dels individus segons categories fictícies que amaguen motivacions polítiques, fonamentades en una sexualitat construïda de manera interessada des de la caiguda de l’imperi romà.
Amb l'església catòlica hem topat.
Des del Cryptshow reivindiquem la capacitat del gènere fantàstic, el terror i la ciència ficció per posar en dubte tots aquests conceptes i fer-nos reflexionar sobre la feblesa de les idees sobre les quals es sustenta la societat. I fer-ho, a més, tant des de la reflexió profunda com des del pur entreteniment. Què són pel·lícules com Basket Case 2, Visitor Q o El Llibre de la Selva sinó un desafiament al concepte de família? Què suposen Crash, Society o La Pianista sino un repte per a la nostra pròpia idea de sexualitat? Què plantegen Border, Alien Nation o Tokyo Godfathers sinó problemes ètnics/ètics i socioeconòmics? Fins a quin punt el nostre cervell pot suportar les incòmodes preguntes que planteja una sèrie d'animació juvenil com Ranma ½, un blockbuster com Starman o una cinta de culte com Gozu?
Qui pot veure Inseparables, de David Cronenberg, i no tenir malsons humits?
* * *
Ser admès a la societat és senzillament el major avorriment...
Però ser exclòs d'ella és una gran tragèdia.
OSCAR WILDE
El sistema educativo acabará contigo.
ANTONIO GALVAÑ (PARADE)
La monogamia és una tirania. No és una opció.
BRIGITTE VASALLO
Peter Punk es el amor y Campanilla su princesa
en el cielo están buscando el secreto de la nada
todos los Niños Extraviados.
Peter Punk es el amor y Campanilla su princesa
Garfio busca en vano el secreto de su mano
y Campanilla llora al pie del Árbol Extraviado
adónde las sirenas y adónde los enanos
Peter Punk intenta en vano su amor explicar,
en una playa desierta Campanilla lo dejó.
LEOPOLDO MARÍA PANERO