EL CRYPTSHOW 2021 SERÀ QUEER O NO SERÀ

Per a l'any 2020 vam anunciar un Cryptshow de temàtica queer, però la pandèmia ens va colpejar amb força, obligant-nos a organitzar un festival en línia i repensar els continguts. Avui encara ens recuperem d'aquella pallissa, i ja treballem per reconstruir un festival totalment presencial; però no serà aquest 2021 encara. Tot i això, no hem volgut endarrerir més la temàtica anunciada, ni deixar perdre els materials que havíem preparat. Per tant, aquest any, malgrat tot: Cryptshow  queer.

It Is Very Queer, Isn't It? (James Henry Beard, 2007, Museum of American Art)

Home, dona, matrimoni, família, escola, feina, temps, llei, moral, cultura, mort, amor… Aquests mots, com molts altres d'ús quotidià, semblen formar part del nostre dia a dia d'una manera pràcticament innata, com si existissin abans que nosaltres, fins i tot sense nosaltres. Com si fossin universals i l'Amor fos el mateix aquí i a Mart. Però no; aquestes paraules han estat construïdes entorn una memòria col·lectiva i conformen aquesta construcció social que anomenem Cultura.

Sobre tota aquesta amalgama de conceptes aparentment inconnexos, existeix una voluntat superior, un pla mestre: la necessitat d’un món que s'autodenomina desenvolupat de crear un sistema que garanteixi la perdurabilitat de l’ordre establert. Una jerarquia on els pares són els dictadors i les dones són mares i filles.

La Família és una tirania. El Sexe és un negoci. L'Amor és de Walt Disney.

El sistema, però, fa aigües. Davant el risc de col·lapse apareixen forces reaccionàries extremistes que, atemorides per l'amenaça d'allò que no entenen, endureix en els seus discursos. Per lluitar contra els seus enemics, per identificar-nos i tenir-nos controlats, han creat un sistema d'etiquetes. Han dividit el món entre mascles i femelles, blancs i negres, moros i cristians. Només tenen por d’allò que no poden etiquetar, d’allò que no poden veure a través de la mira del seu rifle.

No ens deixaran crear un sistema del qual no en formin part.

The Omega Man (Boris Sagal, 1971)

Històricament —però en especial durant les darreres dècades i davant la democratització de la informació— el poder ha intentat controlar tot allò que sortia de la norma a través de paraules que són presons i conceptes que són guetos. És així que el Marquès de Sade és un sàdic i el Holden Caulfield de El vigilant del camp de sègol acaba en un psiquiàtric. El personatge d’Steve Buscemi a Ghost World és un freaky i els protagonistes de Crash són uns desviats. La Patrulla X són una colla de marginats i Batman no toca ni quarts ni hores. I què és Safó per a la cultura general sino una poetessa lesbiana que el mite va posar al seu lloc al suicidar-la per l’amor no correspost d’un home?

Safo (Miguel Carbonell, 1881 - Museo del Prado)

El concepte queer rebutja tota mena d'etiqueta i per naturalesa es rebutja a si mateix. Sota aquest paraigua, però, s'identifica la lluita d'aquells que desafiem la classificació dels individus segons categories fictícies que amaguen motivacions polítiques, fonamentades en una sexualitat construïda de manera interessada des de la caiguda de l'imperi romà.

Amb l'Església catòlica hem topat.

Des del Cryptshow reivindiquem la capacitat del gènere fantàstic, el terror i la ciència-ficció per posar en dubte tots aquests conceptes i evidenciar la feblesa de les idees sobre les quals es sustenta el sistema. I fer-ho, a més, tant des de la reflexió profunda com des del pur entreteniment. Què són pel·lícules com Basket Case 2, Visitor Q o El Llibre de la Selva sinó un desafiament al concepte de família? Què suposen Crash, Society o La Pianista sino un repte per a la nostra pròpia idea de sexualitat? Què plantegen Border, Alien Nation o Tokyo Godfathers sino problemes ètnics i socioeconòmics? Fins a quin punt el nostre cervell pot suportar les incòmodes preguntes que planteja una sèrie d'animació juvenil com Ranma ½, un blockbuster com Starman o una cinta de culte com Gozu

Qui pot veure Inseparables, de David Cronenberg, i no patir malsons humits?

I perquè ningú qüestiona l'amor de La Sireneta?

Ranma 1/2 (Rumiko Takahashi, 1987-1996)

Ser admès a la societat és senzillament l'avorriment més gran... Però ser exclòs d'ella és una gran tragèdia.

OSCAR WILDE


El sistema educativo acabará contigo.

ANTONIO GALVAÑ (PARADE)


La monogamia és una tirania. No és una opció.

BRIGITTE VASALLO


Peter Punk es el amor y Campanilla su princesa

en el cielo están buscando el secreto de la nada

todos los Niños Extraviados.

Peter Punk es el amor y Campanilla su princesa

Garfio busca en vano el secreto de su mano

y Campanilla llora al pie del Árbol Extraviado

adónde las sirenas y adónde los enanos

Peter Punk intenta en vano su amor explicar,

en una playa desierta Campanilla lo dejó.

LEOPOLDO MARÍA PANERO


Any system you contrive without us

will be brought down.

We warned you before

and nothing that you built has stood.

Hear it as you lean over you blueprint.

Hear it as you roll up your sleeve.

Hear it once again.

Any system you contrive without us

will be brought down.

You have your drugs.

You have your guns.

You have your Pyramids you Pentagons.

With all your grass and bullets

you cannot hunt us any more.

All that we disclose of ourselves forever

is this warning.

Nothing that you built has stood.

Any system you contrive without us

will be brought down.

LEONARD COHEN


.