GHOST IN THE SHELL 2: INNOCENCE DE MAMORU OSHII, AL CRYPTSHOW FESTIVAL

L'any 1995 es va estrenar una de les pel·lícules de ciència ficció més importants i influents de la història del cinema: Ghost in the Shell, un thriller d'acció i espionatge futurista dirigit per Mamoru Oshii a partir del manga de Masamune Shirow, nom imprescindible per entendre el manga durant l'època de la seva expansió internacional. Oshii començava a construir aquí un món propi que anava més enllà de la història original i derivava la trama de Shirow cap a camins més introspectius. A partir d'aquesta barreja de de reflexió interna i intrigues internacionals, Ghost in the Shell, avançant-se al seu temps, pronosticava una societat computeritzada on el jo no existeix tal i com l'entenem, amenaçat per la col·lectivitat que representa la xarxa i els perills derivats, aquí representats en forma d'interessos econòmics i polítics.





Nou anys després, Oshii ens sorprenia amb la seqüela de la pel·lícula que li va donar la fama internacional. Una segona part que ningú s'esperava, en bona mesura perquè les seqüeles no estaven de moda en aquella època, en bona mesura perquè Ghost in the Shell 2: Man-machine Interface, la continuació del manga de Shirow, va ser un fracàs de crítica. Tot i això, Oshii va deixar-nos amb la boca oberta amb una obra que res té a veure amb el còmic i que, tot el contrari, aprofundeix de manera gairebé exclusiva en les obsessions del propi Oshii, vistes anteriorment no només a la primera part sinó a la seva filmografia en general. El resultat és un viatge psicotròpic que va del drama a la al·lucinació, on no hi ha drogues naturals o sintètiques, sino virus informàtics, on tens l'enemic al teu cap i on la sortida més propera pot estar al teu darrere.


El resultat és un espectacle visual digne de ser gaudit en pantalla gran i amb el volum ben alt, ja que aquesta segona part recupera l’score de la inoblidable banda sonora creada per Kenji Kawai (i ja van tres genis en una sola pàgina) per a la primera part.





La franquicia Ghost in the Shell, si es pot considerar com a tal, va donar peu posteriorment a una sèrie que durant les dues primeres temporades ens va oferir unes quotes de qualitat poc habituals, per acabar explorant finalment camins més comercials. La idea original de Shirow ha estat la llavor d'un univers on ha capigut l'acció, el drama, la filosofia, la política i fins i tot el sexe, posant de manifest tota una sèrie de reptes i possibilitats davant la nova societat del coneixement (o del control, segons es miri) que empetiteix la transcendència d’altres productes cinematogràfics titllats de visionaris desmesuradament com, per exemple, The Matrix. Al igual que altres obres d’animació japonesa d’aquella època, com per exemple la popular Akira, Ghost in the Shell ens diu que per entendre el futur (ara ja present) hem de mirar dintre nostre, dintre de “la closca”, i no pas a les estrelles.


Sinopsis
Any 2032. La societat es troba completament computeritzada i la línia que separa els humans de les màquines s'ha difuminat fins fer-se pràcticament indistingible. Després de la desaparició de la Major Motoko Kusanagi, Batou, detectiu cyborg de la Secció 9 de Seguretat Pública, investiga una sèrie d'homicidis comesos per prototips d'androides dissenyats per al sexe. El que comença com la recerca d'un assassí acaba convertint-se en la lluita desesperada d'un home per aferrar-se al que li queda d'humanitat. L'únic que conserva Batou de la seva humanitat és el cervell i el record d'una dona. D'alguna manera, està segur que ella continua viva en algun lloc de la immensitat de la xarxa.


Fitxa tècnica
Títol original: Inosensu: Kôkaku kidôtai (Ghost in the Shell 2: Innocence)
Any: 2004
Durada: 99 minuts
País: Japó
Direcció: Mamoru Oshii
Guió: Mamoru Oshii (Manga original: Masamune Shirow)
Música: Kenji Kawai
Fotografía: Miki Sakuma

Productora: Studio Ghibli / Bandai Visual Company / DENTSU Music And Entertainment / Production I.G.

.